yin

yin, originally uploaded by ddavison.

Els diaris gratuïts són una mina... avui he descobert una paraula nova, bé un concepte nou, i que crec que em defineix perfectament.. almenys a mi m'ho sembla.. sóc una supervivent.

He fet un test de Resiliència (no sé si es tradueix així)

tinc 94 punts sóc molt resilient i què vol dir això?

Segons el Dr Al Siebert sóc altament resilient...
Això vol dir que sóc optimista, flexible, responsable, creativa, professional, aprenc ràpidament, altament sinèrgica, alta auto-motivació...
Bàsicament sóc molt juganera i tinc la curiositat d'una nena. Faig moltes preguntes, i vull saber com funcionen les coses. Jugo amb els nous desenvolupaments. Disfruto jo mateixa com fan els nens. M'ho passo bé allà on vaig. Em qüestiono les coses, experimento, cometo errors, em fan mal, ric, i em pregunto:

• Què ha canviat ara?
  
• Què si ho he fet?
  
• Com em puc respondre els meus dubtes?
  
• què hi ha de divertit en això?

Aprenc de l'experiència, constantment. Assimilo ràpidament noves o inesperades experiències i pateixo canvis de forma molt natural. Em pregunto:

• Què he d'aprendre d'axiò?
  
• Quines normes simples he ignorat?
  
• El proper cop que em passi això jo...

Adaptació ràpida. Sóc molt flexible mental i emocionalment. Em sento cómode amb qualitats de personalitat contradictòries. Puc ser alhora:

• forta i apacible
• sensible i resistent
  
• lógica i intuitiva
• tranquil·la i emocional
• seriosa i juganera...

Quan més millor. Puc pensar en formes negatives la millor forma d'obtenir resultats positius.

Sembla que hagi llegit l'horóscop...

i m'encanta...

Per saber més: http://www.finestramedia.com/resiliency

My heart is broken....

My heart is broken...., originally uploaded by LuciaRM+Latin@^!^~Heart_Breaker~^!^.

Same this flower is looking my heart now........broken into many peaces and i dont know if oneday these peaces will connect again creating a new heart,a new life, a new smile.... outside -cold rain falling down on my skin
inside- hot pain killing me softly........
Tell me why should i suffer...when i know that only one ur smile,only one ur word...can make my heart shine again....

..................................dedication,for my love

Thanks LuciaRM...

Poemes de Joan Margarit

CASA DE MISERICÒRDIA

El pare afusellat.
O, com el jutje diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:

Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia poder dejar mis hijos
en esta Casa de Misericordia.

El fred del seu demà és una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: Un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més, la poesia és ara
l'última casa de misericòrdia


NO LLENCIS LES CARTES D'AMOR

Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l'única música,
i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.


El venedor de roses

Solitari i furtiu, l´home del ram
va pels locals nocturnes buscant parelles.
L´he trobat pels carrers vora la Rambla
amb unes roses sense olor de roses
en una nit que no fa olor de nit.
M´he perdut pels darrereres de la vida.
Una dona en la fosca que no ets tu
t´ha pres els ulls i plora. La ciutat
es una exacta i monstruosa còpia.
Como si Cupido ja s´hagués fet vell,
Passa escopint el vendor de roses.
Mentre s´allunya penso: al teu amor
no li perdonis res. Ni el seu final.

Carta a Tony el Gitano

Apreciat Tony,
Porto dies molt trista per constatar que no ha canviat la Mina.. que ens arriben notícies com la mort del teu fill més sovint del que hauria de ser, la violència no té cap mena de sentit, ja ho sabem tots, només porta violència..
I això és el que li dic jo al meu bon amic, i fem broma perquè li va fer gràcia quan li vaig dir que Jesús ens deia que havíem de posar l'altra galta...
Ell va ser qui em va explicar el que hi ha passat al teu fill...
No va anar a treballar en dia 30, uns nois d'ètnia gitana el van cridar i li van partir el llavi, per sort no va voler tornar al lloc amb altres amics paquistanessos per continuar barallant-se... igual a hores d'ara seria mort.
No et barallis, siusplau, li dic jo, i li diu la seva mare des del Pakistan..
Una abraçada molt forta, espero que converteixis el teu dolor en cançons i deixeu de pensar en venjances...