Consum extrany

BOQUERIA, originally uploaded by dtodaf.

Després de donar moltes voltes al tema, i d'intercanviar uns quants mails per fi he conegut bona part del grup que segurament formarem una cooperativa de consumidors a Horta.
És tot un mon.. això del consum responsable és molt complicat i té molts matissos.. ostres, no n'hi ha prou en comprar al productor directament, saltant-te els distribuïdors pirates que ens estafen amb preus abusius de fruïtes i verdures... el producte ha de ser ecològic, tenir un segell que autentifiqui com a comerç just, ser macrobiòtic (algues i tal), estar embasat en recipient reciclable i sobretot de proximitat (si ve de molt lluny ja l'hem cagat)...
He descobert que hi ha coses molt extranyes per menjar unos cochayayos és una mena d'alga resseca que sembla un bolet ( ja es poden jubilar els caçadors de bolets, que ara venen del mar... )
Per acabar-ho d'arrodonir, sembla ser que hi ha gent tan radical i conscienciada que no prenen res que vingui dels animals, ni tan sols MEL!! com? es veu que consideren que s'explota les abelles..
Uff, segurament hi deu haver gent que sobreviu amb sopa de pedres.. per no danyar cap ésser viu.. i qui no sortirà a defensar les pedres de ser escaldades? o l'aire de ser respirat?
És curiós, estem tan bé que ens tornem extranys, quan més raret ets com a consumidor més concienciat estàs..
Jo he fet una petita observació: cal imprimir tant? farem les comandes i les llistes en paper imprés? aquesta és la meva obsessió.. crec que ve de la meva época d'estudiant d'estadística gastava tant de paper que m'hi he obsessionat...
em vaig a fer un got de llet calenta amb mel, que tinc les mans glaçades, i a dormir que demà haig de matinar per poder comprar butà a un preu variable entre 13 i 15 euros (depèn del criteri del butanero)

onomàstica...

I com qui no vol la cosa, han passat dos anys. L'atzar (segur?) ha volgut que m'hagi caigut a les mans un document o em recordava la data. 27 de novembre de 2006.
Dóna la casualitat que vaig acabar de fer trasllat just llavors, m'encanta traslladar-me de casa. I no sé perquè al ficar-me al llit, sense sopar, vaig tenir mal cos i em vaig posar a resar un parenostre..
Conduïa sola en el cotxe i sonava aquesta cançó...plorar i conduir, és possible.. ara sempre que l'escolto penso en aquell jove de 71 anys, que no tenia dos dits de front, que ens va deixar així, a la brava, com feia ell les coses.. encara sento dolor i ràbia... potser som més semblants del que em pensava.

La iaia deia:
Joseré?
i ell feia: què?
A comé!!

Dottie

Buscava informació sobre Dorothy Parker, i he trobat aquest muntatge. Hi ha frases (quotes)genials.. he trobat unes quantes més que m'han fet gràcia. Alcohòlica, enginyosa, de vida convulsa...

Would you kindly direct me to hell? (seria tan amable de portar-me a l'infern?)

una altra de genial, és un poema:

Inventory

Four be the things I am wiser to know:
Idleness, sorrow, a friend, and a foe.
Four be the things I'd been better without:
Love, curiousity, freckles, and doubt.
Three be the things I shall never attain:
Envy, content, and sufficient champagne.
Three be the things I shall have till I die:
Laughter and hope and a sock in the eye.

-Dorothy Parker, Enough Rope, 1926

Brevity is the soul of lingerie. (la brevetat és l'ànima de la llenceria)

Why is it no one ever sent me yet one perfect limousine, do you suppose? Ah no, it's always just my luck to get one perfect rose.
(per què mai m'han enviat una limousina perfecta, no et sembla? ah no, sempre la meva sort és rebre una rosa perfecta)

cançoneta...

Aquest és el video preferit del meu fillol, la història és maca... m'agrada...
Aqui queda...la cançó em recorda a l'estiu que ja no hi és...
quin fred que fa!!!

Extranys en un tren

Avui he anat a Girona, si tot va bé ho hauré de fer un cop al mes.. i la veritat és que serà agradable.. és una ciutat a la que sempre m'ha agradat anar-hi.. el casc antic té regust a viatge en el temps que dificilment trobes...
El dubte que m'ha ocupat les hores mortes ha estat si optar per viatjar en cotxe o fer-ho amb tren...
A la tornada hi ha hagut màgia...He entrat i m'he assegut davant d'una noia que estava molt cansada i dormia, però que de tant en tant obria els ulls i em somreia. No recordo en quina parada ha entrat una parella que han ocupat la "tauleta" del costat, i tampoc recordo si ha entrat amb ells el professor de física corregint exàmens, jo diria que ha entrat abans..
He mirat l'hora al mòbil i he vist una trucada perduda, era el meu germà i l'he trucat. M'ha preguntat per l'entrevista, i sembla ser que els del meu voltant, belladurment inclosa, han escoltat amb atenció el que li he anat explicant, o sigui que s'han assabentat del motiu del meu viatge a Girona. La dona de la taula del costat ha aprovat el que he dit amb una mirada de reconeixement, i la resta crec que també.
El motiu del meu viatge a Girona és trobar un director de tesi. Cerco al revés, sé la disciplina i el que vull obtenir-ne, no és fàcil explicar-ho, però sembla que al tren ho he explicat molt bé i els meus companys de viatge ho han entés a partir de les poca informació que he donat, per la mala cobertura. Tractaria de formar part d'un projecte que treballa un equip multidisciplinar relacionat amb el càncer de mama.
Donat que no ens enteníem, he penjat, he tret un llibre de butxaca, la busqueda de la felicidad d'en Punset i m'he posat a llegir...
De cop i volta, la dona de la taula del costat ha retallat un full del bloc en que semblava estar fent guixades i li ha donat al professor que corregia exàmens de física bàsica (jo en veure-ho he tornat a l'intitut... i ha resultat ser d'ambientals) li ha donat el seu retrat, molt ben fet, tot sigui dit.
No descriuré les converses creuades i les diferents històries, la belladurment és una estudiant, rumanesa, d'informàtica a Zaragoza. L'artista i el seu acompanyant són argentins i han donat la seva particular opinió sobre la crisi,, que Argentina fa temps que està en crisi, i que quan aixeca el cap torna a estar en crisi. I el professor ha descrit uns estudiants entusiàstics que volen canviar el mon i que els agrada tot menys la física.
Crec que a Girona hi aniré sempre en tren.

indescriptible...

Gràcies a les pistes que m'han donat he trobat aquest videoclip, sembla ser que és una petita joia, del que els que estan ficats en el tema en diuen videoclips d'autor, tot i semblar fet per un aficionat amb una videocàmera l'ha filmat Spike Jonze.
A mi aquesta cançó m'agrada moltíssim, em fa sentir moltes coses, sobretot optimisme i moltes ganes de ballar i de deixar-me anar... pista!!

Informació creuada

Aquest matí llegint el diari he lligat dues històries que no sabia que estaven relacionades i m'he quedat tan sorpresa que no sé ben bé com encaixar-ho.Fa uns anys la notícia de la mort d'una actriu francesa en mans del seu company sentimental em va deixar glaçada. Es deia Marie Trintignant.D'ella recordo haver-la vist amb el Sergi Lòpez fent de Janis Joplin. D'ell que es diu Cantant de cognom.El que per alguna raó desconeguda no sabia, era que és el vocalista d'un grup amb una cançó que vaig descobrir casualment i que m'agrada moltíssim. Avui ho he descobert, i m'he quedat parada, de com tens tota la informació davant dels nassos, i per alguna raó no les havia vist en el seu conjunt.La notícia diu que Noir Desir torna a estar en actiu, que hi ha a la web del grup dues cançons noves, que els fans al voler descarregar-les van col·lapsar.Són fans per què els agrada la seva música i volen trobar referències morboses al drama? Una mica de tot hi ha d'haver..