Confessió..
16 de febrer 2008No he escrit abans sobre el tema per vergonya... a la meva edat... com ens hem de veure..
No és que no jugués de nena, però en moltes coses era precoç i els jocs eren "diferents" com fer-me les meves pròpies joguines amb paper de diari o començar una novel·la, il·lustracions incloses, o provar de programar basic ( als 12 anyets deu ni do...) amb una olivetti d'aquelles negres i amb un ordinador pedestre ( tipus comodore), també llegia llibres de Sender o Ursula le Guin passant per l'exorcista només perquè voltaven per casa i tenia curiositat... acompanyada de malsons a la nit... però igual això ho explico un altre dia..
Torno a lo que anava:
Ai, ai!! tot va començar amb el regal de Nadal, una nintendo DS per el meu pare, ens vam apuntat tots a lo del brain training ( directament al Más Brain Training) que és el que entrava en la promoció de Nadal...
Buscant una mica a la xarxa vaig anar entrant a un sub-mon desconegut per a mí.. el dels emuladors de jocs, roms i homebrews. Pels no iniciats només dir que primer vaig començar a provar copies de jocs (roms) a l'ordinador, però que molt aviat em vaig ficar a buscar una R4 que és un adaptador al que si li poses una micro sd ( la tarja de memòria més habitual en mòbils i càmares digitals) pots copiar jocs i homebrews ( jocs i programes de creació no comercial (homebrews)
Total que estic enganxada... em podria dedicar a ser tester de jocs i puntuar-los.. una professió amb futur..
Quan buscava la ditxosa R4 a les botigues, que tot sigui dit estava exhaurida...la vergonya em va fer dir que era pel meu fillol...
però que podia fer, si em deien que tots els adolescents demanaven el mateix?
Posted by
lida
at
15:27
2
comments
Labels: nds
Extranys en un tren
10 de febrer 2008
Ahir vaig agafar el tren de rodalies i només entrar, un autèntic Mariatxi...
Si no hagués entrat la dona, borratxa, i la filla que es va seure mirant cap a on jo era hagués tret la càmara... però no em vaig atrevir...
El mòbil és més discret... quins pantalons!!
La meva teoria és que acabava d'actuar amb un grup de Mariatxis en un bar, i que l'acompanyaven la dona i la filla... la filla reia i explicava que ella prenia coca-cola, però que la mare anava xarrupant una coca-cola i que de tant en tant demanava al noi de la barra que li anés afegint alcohol..
Va entrar al vagó fent tentines i va saludar el seu home amb un "Pendejo"...
Posted by
lida
at
16:02
0
comments
Labels: coses
Casualidad?
01 de febrer 2008Ayer tuve dos accidentes, poco graves, que no ha habido pérdidas.. pero te planteas si es casualidad o si realmente estás recibiendo señales de que debes introducir cambios importantes en tu vida ya!!
Rellegeixo aquest principi de post i em pregunto perquè l'he començat en castellà i no trobo resposta....
El meu primer accident ha estat una caiguda de bicing, una caiguda tonta però que m'ha deixat una mica baldada, amb massatges i gel m'ha baixat la inflamació.. però constatar que tens un bony a la cama, quan no et fa mal és extrany..
Les radiografies i el metge de la mútua m'han tranquilitzat molt. Abans d'això he comptat mentalment la mà d'escales que pujo i baixo al dia i m'he sentit contrariada de pensar que per una caiguda ximple hauria d'estar una temporada de repós...
Fent cas a recomanacions he tornat a casa amb taxi... ostres!! el taxista s'ha despistat i ha accelerat quan no devia.. resultat s'ha empotrat contra el cotxe del davant...
Per acabar-ho de rematar, el meu pare m'ha explicat que ha tingut un malson en el que se m'enfonsava una teulada i queia dos pisos.. una teulada d'una casa vella que ja no existeix, que fa temps que la van tirar a terra...
Hauré de buscar el significat del somni...
Igual he tingut la sort de no enfilar-me a la teulada, o de que la casa ja no hi sigui...
Posted by
lida
at
17:30
0
comments
Labels: coses
