M'ho he pensat molt, un parell de dies per ser exactes, però finalment he decidit dedicar a aquest post als suicides i al seu entorn.
Sigui quin sigui el motiu, és sempre prou poderós...
La impotència de l'entorn i de qui troba el cos... és infinita...
Es podia haver fet alguna cosa per evitar-ho?
Abans d'ahir em va venir a buscar el meu germà per fer una excursió amb bici i al sortir de casa va topar amb tot un dispositiu policial. Tallaven el carrer al transit ja que un veí s'havia tirat des del balcó de casa seva. Esperaven el jutge de pau..
Al passar pel costat sense voler vaig veure la sabatilla i un tros de cama del pobre home. Vaig passar de llarg el més ràpid que vaig poder... com si hi hagués verí a l'aire...
No és el primer cop que topo amb un suicida, un cop vaig trobar un home que s'havia penjat... i es va muntar una història al voltant digna de la narrativa de Jesús Montcada; sobretot perquè en entrar en acció la benemèrita, hi havia algú relacionat amb la caserna de Mequinensa, vét aqui.
En segons quins entorns, sobretot si estan allunyats de la gran urbs, es fa crònica detallada dels suicidis i se n'expliquen detalls més o menys morbosos...
Quan treballava com a socorrista hi havia un home, de caràcter molt pessimista, que em venia a explicar la crònica de suicidis de la Creu Roja. A Capellades qui es vol suicidar ho fa tirant-se del Capelló. Em deia el meu cronista que no es salvava ningú. Bé, si, un cop van trobar una dona que s'agafava ben fort d'una figuera per no caure, es va repensar..
A vegades des d'una alçada important, com ara la torre Maphre.. pots sentir cert diguem-ne.. certa atracció pel buit.. qui pugués volar!!
Dedicat al suicida anònim
23 de març 2008
YELLE tecktonik, vés per on...
16 de març 2008Quan Mika va venir a Barcelona va tenir per telonera aquesta cantant francesa que no em sonava de res...
La cançó amb caraoke serveix pels que no sabem gaire francès per entendre la resposta que va donar a un raper en aquesta cançó.. feminista? més aviat femenina...
Doncs ahir em vaig sorprendre de conéixer aquest moviment que es diu tecktonik, com el de les plaques tèctoniques de la terra, igual...
Es vesteixen amb estètica neopunk i es consideren contraris a les drogues. Els nois reivindiquen el seu cantó femení, i vestir de rosa (ho vull veure això)
La qüestió és ballar movent els braços de forma desenfrenada... amb bon ritme, però... he trobat aquest Jay-jai que penja videos de demostració...
L'enigma de les bufandes...
05 de març 2008Ahir tornava de Madrid, una mica tard i cansada... el metro era ple d'aficionats dels Cèltics... ho havia llegit al diari, que ens envaien els escocesos...
El que no m'esperava trobar és amb l'enigma que em vaig trobar..
Grups de joves japonesos que portaven enllotllades al coll les dues bufandes, la del barça i la dels cèltics..
Com aquells moments en que en el metro voldries ser transparent, m'assec tranquil·lament amb la bossa entre les cames, i deixo que el pensament flueixi..
Observo els joves otakus (semblen trets d'una animació, increïble) i em pregunto per què porten les bufandes dels dos equips...
Tinc un parell de teories, que volien anar al partit però no volien tenir problemes amb cap dels aficionats. Que era una forma de tenir un record del match... teories fluixes i poc convincents...
Avui he sabut el per què:
Els Japonesos saben comptar.. saben el que els poden clavar per una paella a la Barceloneta ( en dóno fe )
Hi havia a la plaça Espanya una festa pels aficionats dels cèltics que no han pogut entrar al Camp.. Era la festa de la Cervesa i de la paella!! per 15 euros... uau.. combinació explosiva on les hi hagi..
Si jo fos Japonesa a Barcelona també hi hagués anat i amb les bufandes que faci falta!!
