Franz Ferdinand

Recupera't i agafa forces...

M'ho vas dir de broma, però després de veure les lligacames no m'hi puc negar...

Yes I do...

Rome wasn't build in a day...

Com a resposta al que sembla una pregària (que hi farem, sóc creient, tot i que a la meva manera) posen per la tele aquest video optimista i divertit, una de les meves cançons preferides. En la meva etapa de Cerdanyola l'escoltava una vegada i una altra..
Doncs això, que em diu que tingui paciència, perquè Roma no es va construir en un dia...
Però no podria ser ja?

Retrobaments

No és casual, o potser si.. trobar-te amb gent de la que fa moolt de temsp que no en tens notícies i comentar la jugada..
N'hi ha que sembla que totes li ponen, i és genial, hi ha d'altres que casi ploren, i que es lamenten..
La majoria estan acompanyats d'algun dels seus fills
També he trobat a qui no porta una vida convencional, se suposa que a una edat determinada toca fer unes coses determinades, i que si no les fas que estàs fora, o fins i tot que vols apartentar que ets més jove que el que ets.. hi ha gent amb la que et retrobes en un moment determinat i tornes a connectar de nou, perquè com fa 10 anys esteu en el mateix estat mental, però uns quants pasos més endavant del que estàvem. Igual hauríem de tornar als mateixos llocs. Ja ho proposaré.
No ho sé, penso que no és gens fàcil, m'agrada viure com visc, i de mirar de seguir com vaig fent. Perquè triar una opció és descartar-ne tota la resta.

La contra, m'hi torno...

Començo la Vanguardia per la Contra, qui no? a vegades és l'únic que llegeixo, o l'horoscop, costum que vaig adquirir fa uns anys a partir que el papa de Roma (Juan Pau II) va dir que era pecat, abans no me'ls mirava...
ui, divago, quin cap que tinc avui...
La frase que vull rebatre és la que diu gairebé al final..
"Cuanto más poder de decisión tenga sobre su propia vida, menos estresado y más satisfecho estará"
No sé jo, el tema de decidir entre dues opcions sempre em neguiteja moltíssim..
ara tinc un dilema.. i haig de decidir-me ja.. tic tac, tic tac...
tant clar que ho tenia ahir...
El que si que he vist és que estic molt cansada i on ahir deia avorriment avui hi poso sobrecàrrega..
Em sento com si un cop esgotades les vacances en necessités més...
Hauria de posar-me a dormir fins a la propera nòmina...
Diu més coses aquesta contra.. però em fa mandra.. parla sobre els errors i tal.. m'ha agradat..

Salvant Grace

Grace Hannadarko és una detectiu de policia que porta una vida poc recomanable: alcohol, temeritat al volant d'un esportiu i promiscuïtat... està embolicada amb el seu cap directe, que a més a més és casat, i no para de portar-se homes a casa... és divertit com s'exibeix a un avi que viu al davant seu al treure's la roba per anar a la banyera.
És atea i poc amiga dels membres de l'esglèsia, tot i que té un germà sacerdot catòlic.
La part esotèrica és que en atropellar a un home demana ajut a Deu i li envia un àngel, l'Àngel de l'última oportunitat, li va deixant pistes per "curar-la" "salvar-la"
L´últim capítol de la primera temporada m'ha fet plorar i tot... molt bó.. no explico més per no deixar caure "spoilers"