el preu de la salut..

l'altre dia al tren una dona xerrava amb l'administrador de la finca d'on és llogatera..
s'havia saltat una reunió de la comunitat de veïns, perquè el tema no li interessava gaire...
com la noia de l'altre cantó era coneguda seva va començar a explicar el que passava fent estensiva la seva indignació a tots els viatgers...
Que havien de pintar el pati de llums... i resulta que havien vist que hi ha un tub d'amiant que caldria treure.. però que era molt car... uns 3000 euros i que no es podia fer.. per això.. perquè al ser 10 veïns els tocaria a 300 euros cadascú i eren molts diners...
ai.. no vull afegir res més... crec que no cal...

no way out!

Quan per fi et pares a pensar una mica..
de fet millor no pensar..
tenir un encefalograma pla està bé..
anar fent, anar deixant-se portar per la corrent.. riu avall..
que si de cop hi volta veus que el que t'irrita més d'algú forma part de la teva forma de ser, torna a posar-se en marxa tota la maquinària.. i l'enemic a véncer no és fora..
tinc un anell amb una pedra que canvia de color.. però no és la llum.. s'ha tornat transparent.. com aigua..
esquerpa que fuig, surt corrents ara si pots.. tan és cap a on vagi..
em pregunto que faig malament, per què la veritat és que això és un dessastre..
Volia posar el video del tros de documental que vaig veure ahir.. una abuela que cantava una cançó.. triste borracha.. però no l'he trobat.. penjo aquest:

Born to be..

Educació?
Els pares ens insistien molt en cultura, esport, fe i natura...
Alguna cosa queda..