desconcert...

27 d’abril 2009



Ahir una trucada en la nit, abans d'anar a dormir, em va neguitejar moltíssim.. em van preguntar si ja sabia el que li havia passat a un amic.. ui, et fa res que et truqui més tard? ostres, en els cinc minuts entre una trucada i l'altra he tingut tanta por.. por de què? de què? por de deixar de rebre trucades d'ell en els moments més inesperats, més inoportuns.. por de què ningú em convidi a una festa cinc minuts abans de que comenci, o por de que no em pugui descol·locar el que s'asseu al cine entre el meu amic i jo expressament...

ei, està a l'hospital, oi? si, no sabem qui li ha fet una cara nova...
Sigui com sigui m'agradaria saber per què?

Safarantxo...

26 d’abril 2009



Haig de buidar una sala gran i no és gens fàcil. Obres una caixa o una maleta i el que et pots trobar a dins és totalment inesperat.
He trobat un mandró, un ribot enorme, productes químics perillosos i corrossius, ulleres de sol rodones.. ai, la llista és molt llarga..

Dins d'una gàbia hi havia dues orenetes de porcellana... (d'aquelles de penjar a les parets) les he alliberat

En el (final) del camino...

25 d’abril 2009

M'ha costat anys de llegir-lo.. però no pas perquè no m'agradés, és de lectura agradable.. i sobre una forma de vida inquietant..
Aquest llibre el portava a sobre sempre que agafava el tren, era el meu llibre de ruta.. i de cop, com que vaig deixar de viatjar tant en tren es va quedar arraconat, esperant el seu moment.. imagino que és un llibre per llegir quan estàs en ruta, com quan tens una música determinada per posar al radiocassete del cotxe.. si, encara que sembli mentida al cotxe hi tinc un radiocassete, i hi escolto cintes, una Friki com jo del que és més nou en tecnologia i trastos electrònics varis (i cables) i encara escolto cassettes? doncs si! i m'encanta.. són cintes que gravava o que em gravava algú i que sé de memòria quina cançó ve després perquè m'han acompanyat en els meus trajectes, com el llibre de Jack Kerouac "En el camino" m'acompanyava en el tren Reus-Barcelona Barcelona-Reus... el trajecte més horrorós i pesat de tots... sobretot quan diumenge havia de tornar cap allà...
Fa referència a cançons continuament, el llibre, música que no conec.
Tinc pendent de fer un llistat i una cerca de totes.. per quan tingui temps ociós i avorrit...

Aquesta merla, a mi no em canta...

23 d’abril 2009



Aquesta tarda he vist una merla cantant i refilant a la teulada. He traginat una mica el mobil i l'he vist que volava cap al xipré del veí. M'he acostat i ha callat de cop!!
He pogut gravar-lo perquè m'he apartat una mica...
No sé si és dels que em desperten pel matí, però m'ha fet gràcia..
Crec que està de ligue.. però jo no li faig peça.. ben fet que fa... a veure si em niuen al pati, ho veig difícil amb tant de gat...

Per cert, un detall tècnic, per poder pujar el so a blogger he hagut de fer un muntatge de video, i li he agafat una foto a @Capannelle de flickr...
Blogger et permet fer proves amb videos però en canvi no pots pujar només un simple mp3.. només és un detall sense importància.. però crec que és important citar a l'autor de la foto, és molt maca.

i no menteixo si et dic...

22 d’abril 2009

The Ting Tings - Shut Up And Let Me Go
Vídeo enviado por regregister123456




Sempre havia estat radical amb les mentides... no en volia saber res, i si em preguntaven deia jo mai menteixo rotund, que no deixava pas a réplica...
Però la veritat és massa crua, així de cara uff.. segons quines veritats millor no saber-les.. no voldria mai escoltar una conversa casual on em deixessin ben retratada.. uff, a les crítiques s'hi posa més pa que formatge, però sempre hi ha algun punt de veritat..una veritat..

Però no volem sentir la veritat, volem enganyar-nos a nosaltres mateixos.. volem que ens diguis que ens estimes encara que sigui mentida..

tu i qui més?

jo i les meves circumstàncies..

decremació...

21 d’abril 2009

Avui a davant del portal de casa.. hi havia aparcat un porxe carrera platejat, així al carrer, en zona blava..
Fa uns anys més o menys al mateix lloc hi va haver un cotxe abandonat durant mesos i mesos i no hi havia manera que la grua municipal se l'emportés..
Està canviant el barri?
Un cotxe així s'aparca al carrer per lluir-lo? crec que estaria millor sota teulada.. o en altres carrers..
Són capaços de pujar els pagaments, l'Hereu i els seus, si pasejen pel carrer i veuen que a la perifèria de Barcelona, o sigui a Horta, on abans només hi havia una riera, ara hi ha luxe. Jo hi veig un veí poc solidari.

divendres fred, gelat..

18 d’abril 2009



caminant pel centre m'ha enganxat un xàfec històric..i saciat el meu impuls consumista. (una botiga que tancava feia el 50%, ai la crisi) m'he parat a fer un tallat i la crítica de la Vanguardia m'ha fer sortir corrents casi per anar a veure "Déjame entrar"..al cinema més proper..era doblada (catxis.. però no sé Suec així que millor...)
Al cinema Alexandre hi he tingut sessió comentada..un pallús no havia apagat el mòbil i a sobre ha contestat no puedo hablar ahora.. ens hem girat tots...
Fan preu especial jubilats així que hi havia majoria gent gran, també han començat a comentar que els semblava la pel·li abans que s'acabés.. silenci siusplau!!
A la sala hi feia fred, no sé si era per estar en sintonia amb el que passava a la pantalla, que no parava de nevar i era majoritàriament de nit...
M'ha sorprés al sortir que fos de dia..
Contextualitzat el film...
Dir que m'ha xocat, és un film feliç i lluminós tot i la foscor i flueix tot i la contraposició dels nens protagonistes.
Es barreja realitat i ficció i m'encanta veure com normalitzen surrealismes..
M'agrada el tractament que fa del bullying i hi ha una serie de frases que diu ella, la nena vampir, que són genials:
-Deixa'm entrar! (i no és només que demani que li obri la finestra...)
-t'hi has de tornar, si els pegues més fort et deixaran estar.
-Tu i jo som iguals, però tu pots triar si mates als que et fan mal o no, jo no puc, és part de la meva naturalesa.
Bé és part de la naturalesa del vampir matar si vol viure.. però també podria dedicar-se a atracar bancs de sang..

solitud? mai

16 d’abril 2009

Tenia uns cinc anys i ànavem caminant cap a la Courbière a veure entrar els vaixells de pesca. Hi havia una xancleta de lona vella abandonada enmig del camí. L'Eli va voltar-la, mirant-se-la. Finalment, va dir: "Aquesta sabata està ben sola, avi". Jo vaig contestar que sí que ho estava. Se la va mirar una mica més i vam continuar caminant. Una mica més tard va dir: "Avi, jo no ho estic mai." Li vaig preguntar: "Com?" I va dir: "De sol, en esperit"

És un tros d'un dels llibres que estic llegint últimament: La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey.

clonaran els afectes?

14 d’abril 2009




El cost de la clonació podrà disminuir el de la cria de camells? diuen que la gestació ha durat 378 dies uns 12,6 mesos i normalment estan 15 mesos.
Li posaran al petit camell el verí antiparàsits que necessitarà tota la seva vida com es fa amb les llavors dels transgènics?
Diuen que d'aquesta manera podran preservar els camells (o són dromedaris?) bons per les curses o la llet. Això de les curses és decisiu, de vital importància per la humanitat.
Recordo la primera vegada que vaig sentir a parlar sobre clonació. Fa una colla d'anys, jo crec que deuria tenir uns 13 anys o així, era al Museu de la Ciència (CosmoCaixa ara) feien documentals científics al vespre. Deien clonació quan en realitat el que feien era treure 6 o més ovelles a partir d'un embrió únic.
El documental que em va agradar més era el dels pàjarosbobo, si no m'equivoco va ser un dels guanyadors, que a sota zero estaven molt acalorats els pobres..

Setmana (Santa) Budista...

11 d’abril 2009



Divendres Sant, com que plovia moltíssim no vam sortir de casa, de fet volia sortir quan es va omplir la casa de gent, venien del Templo. Vam estar vevent vi i menjant "xorís" cosa que ens va fer trencar la vigília, estàvem realment respectant la vigilia?...
El més curiós, i trist a l'hora, és que vam tornar a recuperar el costum que tenia la meva àvia de fer entrar i seure la gent a la cuina a xerrar i a prendre alguna cosa, hi vaig pensar quan ens ho van dir.. que no és habitual que et rebin a casa teva quan no et conéixen de res, la meva àvia ho feia sempre.. no sabies quanta gent acabaria seient a taula a dinar o a sopar.. o símplement a menjar pernil i xerrar una estona... molts venien a comprar mel, o símplement a saludar..
Amb la gent del templo, avui ens hem tornat a trobar..
Sembla que ha vingut del Nepal una dona que té molta força a explicar el que m'han resumit com a que donada que la vida és patiment, hem de trobar el cami per fer que no necessitis pensar que podrás compensar la duresa amb el que trobaràs al paradís o en una vida futura..
Interessant, però em pregunto si hi ha res de nou en tot plegat. Filosofia o religió, no és el mateix? a mi m'interessa la fe... posats a triar, la bona fe.

Panillo

09 d’abril 2009

Quantes sorpreses!!
M'he trobat que la casa de la meva avia, hi ha novetats, s'han fet obres i la veritat és que veure a l'era tot tan nou i net.. és genial!
La Nina, la gateta que vaig salvar fa uns anys, fa panxa.. està tan prima que el meu oncle diu que tindrà un gat i mig.. quan me la van donar era tan petita que no sabia beure llet, i li donava amb un trosset de drap. Ha de parir un dia d'aquests..
Al Telecentro hi havia plena ocupació. Menys connectar-nos a internet riure i xerrar.. La majoria de fora..
El més curiós, potser, un hort que van convertir en jardí per complertar el conjunt format pel telecentro i la premsa d'oli restaurada. No sembla un jardí, de fet hi ha bledes.. han nascut soles reivindicant el seu espai..

bookcrossing improvisat..

05 d’abril 2009


Ahir a la tarda em van fer un regal..
Havia quedat amb una amiga i només trobar-nos em vaig adonar que just m'acabava de posar perfum a la bufanda, i com que ella pateix síndrome de sensibilitat química múltiple (SFC per abreviar) estava començant a trobar-se fatal.
Parem un moment al portal de casa dels meus pares per deixar la bufanda al quartet del portal i a la lleixa hi havia un llibre.

Silencios encontrados, que el seu autor vol promocionar d'aquesta forma... ara el començaré a llegir.. el tornaré a passar així que l'acabi..

sang..

02 d’abril 2009

imagino que hi va haver una baralla...
al passar pel parc un regerot de sang..
ha estat plovent varios dies, i varies nits...
encara hi ha rastres de sang..
quina sangria!!