Torno..

Crec que estic trobant la meva veu, el meu jo.. Mirar de "ser" i no tant "fer"... He trobat que tinc coses per explicar..  Coses meves.
Les meves filles buscaven, entre els paquets de reis una única cosa, un unicorni. Al reiterar la seva insistència vam decidir que s'havia de fer una carta de reclamació als reis. Havia de ser un projecte de futur, una forma d'ajornar el tema, com quan diem que apuntem a la llista les coses que volem..
Però un dia vaig rebre un paquet de resposta.. Amb la joguina tan desitjada.

L'altre dia, la meva mare em va explicar que l'avi, quan era petit, volia una bicicleta i que mai la va tenir.. I tota la vida recordant-ho... em pensava que en el meu cas no hi havia cap joguina que hagués volgut i no hagués aconseguit de tenir..

Amb l'escusa de preparar la disfressa buscava un complement i l'he trobat.. La que jo volia, i no vaig tenir, una joguina poc edificant, poc educativa, gens, però en el meu context de joc era imprescindible per jugar a indis (ells) i vaquera (jo) l'he comprat.. Quina sensació més bona.. No ho havia oblidat, ho havia ajornat..