Confessió..

No he escrit abans sobre el tema per vergonya... a la meva edat... com ens hem de veure..
No és que no jugués de nena, però en moltes coses era precoç i els jocs eren "diferents" com fer-me les meves pròpies joguines amb paper de diari o començar una novel·la, il·lustracions incloses, o provar de programar basic ( als 12 anyets deu ni do...) amb una olivetti d'aquelles negres i amb un ordinador pedestre ( tipus comodore), també llegia llibres de Sender o Ursula le Guin passant per l'exorcista només perquè voltaven per casa i tenia curiositat... acompanyada de malsons a la nit... però igual això ho explico un altre dia..
Torno a lo que anava:
Ai, ai!! tot va començar amb el regal de Nadal, una nintendo DS per el meu pare, ens vam apuntat tots a lo del brain training ( directament al Más Brain Training) que és el que entrava en la promoció de Nadal...
Buscant una mica a la xarxa vaig anar entrant a un sub-mon desconegut per a mí.. el dels emuladors de jocs, roms i homebrews. Pels no iniciats només dir que primer vaig començar a provar copies de jocs (roms) a l'ordinador, però que molt aviat em vaig ficar a buscar una R4 que és un adaptador al que si li poses una micro sd ( la tarja de memòria més habitual en mòbils i càmares digitals) pots copiar jocs i homebrews ( jocs i programes de creació no comercial (homebrews)
Total que estic enganxada... em podria dedicar a ser tester de jocs i puntuar-los.. una professió amb futur..
Quan buscava la ditxosa R4 a les botigues, que tot sigui dit estava exhaurida...la vergonya em va fer dir que era pel meu fillol...
però que podia fer, si em deien que tots els adolescents demanaven el mateix?