Estimar una ciutat extranya...

tot un madrileny autèntic, originally uploaded by Gatxan.

Tenia intenció de fer un post dedicat a Madrid, enllaçant amb alguna fotografia curiosa de les que vaig fer quan hi vaig ser l'últim cap de setmana del mes de Març... de fet estava convençuda que ho havia fet..
Per això, ara que anava a fer una segona part, dedicada a la ciutat comptal, em trobo que no tinc prèvia Madrilenya... Només dir que a Madrid vaig estar molt bé, però que vaig acabar rendida... tornaré i tant...

Ahir pel matí vaig voltar per Ciutat Vella, vaig anar amb metro fins a Urquinaona i vaig anar baixant per la Via Laietana fins el Mercat de Sta Caterina i la Catedral.. per acabar ramblejant des de l'Esglèsia del Pi..
Anava observant els turistes i el seu comportament, i mirava d'imaginar-me com podria fer per mirar de plasmar la ciutat en fotografies o mirar-la amb ulls foranis... amb l'entusiasme del que ho veu per primer cop, com si fos la meravella que és...(parlo objectivament i tant...) com quan surts de viatge.
Em vaig trobar a mi mateixa badant davant de les gàbies dels animals. Estupefacte de descobrir que s'ha posat de moda tenir de mascota les temibles Fures ( hurones en castellà ). Parada a parada veia que són la sensació, ja que a totes n'hi havia; "operats" i vacunats. Volia dir esterilitzats? , més tard m'han explicat que pot voler dir que li han extirpat una glàndula que tenen que els serveix de defensa i els fa fer molta pudor.
Rambla amunt m'anava trobant una curiosa comitiva, de fet eren dues noies i un noi que portaven la seva pròpia fura al braç, convenientment lligada i que anaven explicant les gràcies de la seva bestioleta. Els vaig dir sense pensar que semblava que fessin aplec.. i em contesten que eren una "kedada de hurones" ( cita d'internautes ).. Quines coses...
Ja a l'alçada de Canaletes, sento un cop de xiulet i un grup molt nombrós de persones es congelen. Com si s'hagués aturat el temps. Camino entre ells, i alguns semblen de cera, expressions molt ben trobades d'inexpressivitat del rostre.. són d'un taller de teatre?
Vaig pensar a retratar-los, però em va fer por de que la foto quedés moguda... i la única causa hagués de ser el meu mal pols...
Total, que quan baixava per les escales del metro vaig sentir un nou xiulet, me'ls imagino tornant a la vida. Desentumint els braços i les cames.
I si hi ha algú que realment s'ha quedat congelat? això si que seria digne de notícia!!