Extranys en un tren

Avui he anat a Girona, si tot va bé ho hauré de fer un cop al mes.. i la veritat és que serà agradable.. és una ciutat a la que sempre m'ha agradat anar-hi.. el casc antic té regust a viatge en el temps que dificilment trobes...
El dubte que m'ha ocupat les hores mortes ha estat si optar per viatjar en cotxe o fer-ho amb tren...
A la tornada hi ha hagut màgia...He entrat i m'he assegut davant d'una noia que estava molt cansada i dormia, però que de tant en tant obria els ulls i em somreia. No recordo en quina parada ha entrat una parella que han ocupat la "tauleta" del costat, i tampoc recordo si ha entrat amb ells el professor de física corregint exàmens, jo diria que ha entrat abans..
He mirat l'hora al mòbil i he vist una trucada perduda, era el meu germà i l'he trucat. M'ha preguntat per l'entrevista, i sembla ser que els del meu voltant, belladurment inclosa, han escoltat amb atenció el que li he anat explicant, o sigui que s'han assabentat del motiu del meu viatge a Girona. La dona de la taula del costat ha aprovat el que he dit amb una mirada de reconeixement, i la resta crec que també.
El motiu del meu viatge a Girona és trobar un director de tesi. Cerco al revés, sé la disciplina i el que vull obtenir-ne, no és fàcil explicar-ho, però sembla que al tren ho he explicat molt bé i els meus companys de viatge ho han entés a partir de les poca informació que he donat, per la mala cobertura. Tractaria de formar part d'un projecte que treballa un equip multidisciplinar relacionat amb el càncer de mama.
Donat que no ens enteníem, he penjat, he tret un llibre de butxaca, la busqueda de la felicidad d'en Punset i m'he posat a llegir...
De cop i volta, la dona de la taula del costat ha retallat un full del bloc en que semblava estar fent guixades i li ha donat al professor que corregia exàmens de física bàsica (jo en veure-ho he tornat a l'intitut... i ha resultat ser d'ambientals) li ha donat el seu retrat, molt ben fet, tot sigui dit.
No descriuré les converses creuades i les diferents històries, la belladurment és una estudiant, rumanesa, d'informàtica a Zaragoza. L'artista i el seu acompanyant són argentins i han donat la seva particular opinió sobre la crisi,, que Argentina fa temps que està en crisi, i que quan aixeca el cap torna a estar en crisi. I el professor ha descrit uns estudiants entusiàstics que volen canviar el mon i que els agrada tot menys la física.
Crec que a Girona hi aniré sempre en tren.