romanços de cec

08 de febrer 2009



Tornava ahir de matinada amb el metro i davant meu un noi de Bolívia es lamentava i plorava perquè ell voldria no haver vingut mai aqui. Que ja estava bé amb la vida i la feina que tenia, però que el seu pare havia volgut que ell vingués aquí. Estava borratxo, i tres dones intentaven fer-lo raonar...
Li preguntaven:
-¿Para tu bien o para tu mal?

Està bé tenir una casa on tornar, està bé fer camí cap a casa...

3 comments:

procsilas ha dit...

llàstima de Hopper per pintar-ho...

lida ha dit...

no sé que dir-te.. compartien una llauna de cervessa i una em va demanar foc..

procsilas ha dit...

aleshores tu també feies cara de Hopper