Divendres Sant, com que plovia moltíssim no vam sortir de casa, de fet volia sortir quan es va omplir la casa de gent, venien del Templo. Vam estar vevent vi i menjant "xorís" cosa que ens va fer trencar la vigília, estàvem realment respectant la vigilia?...
El més curiós, i trist a l'hora, és que vam tornar a recuperar el costum que tenia la meva àvia de fer entrar i seure la gent a la cuina a xerrar i a prendre alguna cosa, hi vaig pensar quan ens ho van dir.. que no és habitual que et rebin a casa teva quan no et conéixen de res, la meva àvia ho feia sempre.. no sabies quanta gent acabaria seient a taula a dinar o a sopar.. o símplement a menjar pernil i xerrar una estona... molts venien a comprar mel, o símplement a saludar..
Amb la gent del templo, avui ens hem tornat a trobar..
Sembla que ha vingut del Nepal una dona que té molta força a explicar el que m'han resumit com a que donada que la vida és patiment, hem de trobar el cami per fer que no necessitis pensar que podrás compensar la duresa amb el que trobaràs al paradís o en una vida futura..
Interessant, però em pregunto si hi ha res de nou en tot plegat. Filosofia o religió, no és el mateix? a mi m'interessa la fe... posats a triar, la bona fe.
Setmana (Santa) Budista...
11 d’abril 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada