aves de paso..

A més de ser un dels meus llibres preferits és el que crec que em defineix millor.. l'he llegit i rellegit molts cops.. són històries enllaçades.. l'autor es Riera de Leyva, després va fer una cerveza en Kenya però no és el mateix..

La qüestió és que sóc una "ave de paso", i al meu entorn els moments i les persones també hi ha que són aus migratòries, que van i tornen.. visc en moviment: marxant (fugint?) i enyorant..
els romans, sempre tan pracmàtics, hi veien senyals en els ocells... igual estic rebent senyals que em nego a escoltar:
ocells que canten i m'escridassen, els que callen quan m'apropo, orenetes engabiades, orenetes agermanades amb por a volar soles, però que finalment volen, i per si no ho havia captat, un parell d'orenetes més...
Sempre en moviment, volant amunt i avall, buscant el clima més càlid, observant al meu pas tot el que se'm presenta.. entretenintme a jugar amb les pedretes..
Comptant els salts que fa, sobre l'aigua, un còdol.