arbre caigut? mai més...

Després de tants dies de silenci torno a postejar de nou...
em sento nova! no sé que ho ha fet.. però puc dir que tot i els dies que he passat, fluixa i amb poca energia, amb la impotència d'un arbre caigut ja torno a sentir-me pletòrica...
la panxa em va creixent.. i la meva Alba no para de moure's.. té a qui assemblar-se.. per casa de calmats i tranquils no en corren...
Ha estat un petit entrebanc, petit perquè en realitat no ha estat res, i casi posaria la mà al foc que la cosa ja està superada... a veure que diu el metge..
res, que quan sempre és gaudeix de bona salut la més petita de les caigudes et fa sentir com un arbre caigut.. per sort amb una mica de medicació, mimos i repós tot passa...