Com mesurar la magnitud d'una tràgedia..

Hi ha notícies que ens paralitzen, que ens fan sentir que el dolor és molt gran i que només de pensar-hi...

Com ara els dessastres naturals:

Ens pot afectar tant una cosa que ha passat molt lluny i que en realitat és poc probable que ens passi mai? doncs si, la por ja les té aquestes coses...
Un tsunami, un terratrèmol, una riada.. pot condicionar la tria de la ubicació de la casa on vius i pot repressentar un trauma molt gran... no sé si tenen relació amb la por a volar, la claustrofòbia i alguna altra fòbia...

Pot ser que el grau d'afectació vingui condicionat a la capacitat de reacció i al poder sortir ilès d'un dessastre..
per exemple un accident d'aviació és un accident molt poc probable.. els estadístics diem que segueixen la distribució de la poisson, dels fets poc probables, però tot i amb això hi ha moltíssima gent amb por a volar, de fet n'hi ha que abans de volar opten per qualsevol altre medi de transport.
La freqüència dels accidents no és definitiu doncs per respondre a la pregunta de com mesurar la magnitud d'una tragèdia.

Davant de la mort d'un ésser estimat o només la notícia d'una mort varia com ens afecta, no se sol sentir el mateix per una persona molt gran que un jove o per algú que té una mort tràgica. Potser és pot dir que la sorpresa o el pensar que en realitat un accident o un fet inesperat li pot succeir a qualsevol i no s'hi pot fer res...

La perdua, la sensació de perdua molt gran, d'un ésser estimat, o de veure com una riada, una explossió fa que la gent ho perdi absolutament tot..

I estant tan lluny es vol ajudar, al que té una malaltia extranya, al que ha de tornar a començar, al que ha de fer el dol i recomposar els trossos.. i es fan accions per ajudar o per intentar-ho: voluntariat, enviament de menjar, donacions a un compte, concerts benèfics, caldria veure que fa que un fet tràgic mogi més consciències que un altre... (que les frases de suport siguin TT a twitter...)

No és fàcil de mesurar i quantificar, hi entren factors emocionals.. aquest post ha intentat una aproximació. Una opinió més, inofensiva, sense cap altre pretensió que la de reflexionar una mica sobre el tema.