Born to be..

Educació?
Els pares ens insistien molt en cultura, esport, fe i natura...
Alguna cosa queda..

Setmana (Santa) Budista...

Divendres Sant, com que plovia moltíssim no vam sortir de casa, de fet volia sortir quan es va omplir la casa de gent, venien del Templo. Vam estar vevent vi i menjant "xorís" cosa que ens va fer trencar la vigília, estàvem realment respectant la vigilia?...
El més curiós, i trist a l'hora, és que vam tornar a recuperar el costum que tenia la meva àvia de fer entrar i seure la gent a la cuina a xerrar i a prendre alguna cosa, hi vaig pensar quan ens ho van dir.. que no és habitual que et rebin a casa teva quan no et conéixen de res, la meva àvia ho feia sempre.. no sabies quanta gent acabaria seient a taula a dinar o a sopar.. o símplement a menjar pernil i xerrar una estona... molts venien a comprar mel, o símplement a saludar..
Amb la gent del templo, avui ens hem tornat a trobar..
Sembla que ha vingut del Nepal una dona que té molta força a explicar el que m'han resumit com a que donada que la vida és patiment, hem de trobar el cami per fer que no necessitis pensar que podrás compensar la duresa amb el que trobaràs al paradís o en una vida futura..
Interessant, però em pregunto si hi ha res de nou en tot plegat. Filosofia o religió, no és el mateix? a mi m'interessa la fe... posats a triar, la bona fe.

escanejar records...

toca revival...
Per culpa del FBK.. o gràcies a ell...retrobes antics companys d'escola, de converses, de rialles... i t'adones, que tot i que els records són vages, i que si te'ls creuessis pel carrer, possiblement, no els reconéixeries.. els trobes al facebook i hi parles com si no fes gaire que no els veus.. i és veritat que al FBK tot és de color de rosa, records.. xafarderies d'un i un altre, sobretot dels professors o del personal de l'escola..
Però se t'encomana el desfici, dels teus companys, els recordis poc o molt i comparteixes llocs comuns amb gent més jove que va anar a la mateixa escola que tu quan tu ja ni hi pensaves tornar mai més...i et trobes a tu mateixa buscant a les caixes fotografies, dibuixos, llibretes i alguna revista per escanejar-la i compartir-la..
volem realment recordar, perquè no discrimines els records.. et venen tots de cop...
sobretot els que fa anys que foragites...
m'agradaria que les tarjes de memòria de les coses xungues tinguessin, de tant en tant, algun error de lectura permanent, irrecuperable...records de dolor, impotència pròpia o aliena...