Com mesurar la magnitud d'una tràgedia..

Hi ha notícies que ens paralitzen, que ens fan sentir que el dolor és molt gran i que només de pensar-hi...

Com ara els dessastres naturals:

Ens pot afectar tant una cosa que ha passat molt lluny i que en realitat és poc probable que ens passi mai? doncs si, la por ja les té aquestes coses...
Un tsunami, un terratrèmol, una riada.. pot condicionar la tria de la ubicació de la casa on vius i pot repressentar un trauma molt gran... no sé si tenen relació amb la por a volar, la claustrofòbia i alguna altra fòbia...

Pot ser que el grau d'afectació vingui condicionat a la capacitat de reacció i al poder sortir ilès d'un dessastre..
per exemple un accident d'aviació és un accident molt poc probable.. els estadístics diem que segueixen la distribució de la poisson, dels fets poc probables, però tot i amb això hi ha moltíssima gent amb por a volar, de fet n'hi ha que abans de volar opten per qualsevol altre medi de transport.
La freqüència dels accidents no és definitiu doncs per respondre a la pregunta de com mesurar la magnitud d'una tragèdia.

Davant de la mort d'un ésser estimat o només la notícia d'una mort varia com ens afecta, no se sol sentir el mateix per una persona molt gran que un jove o per algú que té una mort tràgica. Potser és pot dir que la sorpresa o el pensar que en realitat un accident o un fet inesperat li pot succeir a qualsevol i no s'hi pot fer res...

La perdua, la sensació de perdua molt gran, d'un ésser estimat, o de veure com una riada, una explossió fa que la gent ho perdi absolutament tot..

I estant tan lluny es vol ajudar, al que té una malaltia extranya, al que ha de tornar a començar, al que ha de fer el dol i recomposar els trossos.. i es fan accions per ajudar o per intentar-ho: voluntariat, enviament de menjar, donacions a un compte, concerts benèfics, caldria veure que fa que un fet tràgic mogi més consciències que un altre... (que les frases de suport siguin TT a twitter...)

No és fàcil de mesurar i quantificar, hi entren factors emocionals.. aquest post ha intentat una aproximació. Una opinió més, inofensiva, sense cap altre pretensió que la de reflexionar una mica sobre el tema.

Drets dels infants

Sobre els drets dels infants, estem a la setmana dels drets dels infants... ho sé pel meme que corria pel Facebook que et convidava a canviar la foto del perfil i posar una imatge de dibuixos animats del passat.. com per recordar la pròpia infantesa.. un bon gest..
Dies enrera i avui mateix notícies de precocitat infantil... per una banda una estrella de hip-hop amb 12 anys (la filla petita de Will Smith) i per l'altra una dissenyadora d'èxit de només 10 anys.. són molt joves i ja treballen, i si mirem podem trobar molts casos de nens prodigi i podem veure en els adults que es converteixen després...
Però no és aquesta la qüestió sobre la que volia parlar.. em xoca, perquè tant en el cas de l'estrella de Hip-hop com en el de la dissenyadora les dues nenes diuen que el que fan és fer realitat el seu somni i conviden a fer-ho...
En altres latituds, es critica l'explotació infantil i es penalitza.. es fa treballar els nens en condicions laborals infrahumanes..
En un cas se'ls exalta i es parla de talent natural, prodigi... aquests nens talentosos... juguen a ser adults.. de fet no juguen, estan de ple en el mon dels adults... i els seus pares són els que controlen els seus pasos, els animen a seguir els ajuden una mica a obrir-se pas... els que administren els seus guanys...
si no és explotació infantil, no sé que és...
però de fet... estem parlant dels EEUU.. un país que no va signar el tractat dels drets dels infants...
De fet, el que han de fer els nens és jugar, aprendre i somiar en el futur... i sobretot ser nens, que com diu la meva mare "el que no es fa de pollí és fa de rocí..." i la veritat és que veure persones adultes fent criaturades és molt trist..
No robem als nens la infantesa, la inocència.. talent en poden tenir un munt, però si una afició o passió es torna obligació.. la diversió on es queda?

morena mia

Amb una novel·la premiada publica al periodico. Ahir va explicar que havíen insultat al seu fill dient-li "moro de merda" uff.. ella convida a la reflexió.. i la veritat és que tot i que cregui tenir-ho més o menys controlat.. sempre hi ha moments en els que saltaries a mossegar al que et diu la seva opinió dels estrangers.. i dels privilegis que suposadament gaudeixen.. ells no nosaltres..que som un matrimoni mixte.
Tinc clar que quan arribi el moment haurem d'ensenyar a l'Alba com ha de fer quan es trobi en una situació com la que descriu la Najat en el seu article. Sé que li diré que el problema el tenen els altres i no ella..
Però vaja, ara com ara no ens hi hem trobat.. i per tant no cal adelantar aconteixements

ai Alba!

 

que toca fer l'últim dia laborable abans de tornar a la feina? millor no fer res de res...

com hem de jutjar el culpable? ho hem de fer?

A vegades les notícies que impacten més i que fan més mal a un col·lectiu les vivim de passada i ens atrevim a opinar a favor o en contra molt a la lleugera..amb la poca informació que obtenim de les notícies tal com ens les presenten.. sense cribar.. ens les empassem tal qual..
La cosa canvia si et trobes implicat en un fet controvertit, sigui o no mediàtic.. o si, com m'ha passat a mi, t'expliquen que un ex-company d'escola és un dels implicats en un fet que encara segueix essent notícia..
En un primer moment vaig sentir decepció, com pot ser? de fet no m'ho trec del cap.. però com no pot ser d'una altra forma em vaig intentar posar en el seu lloc, i en el lloc de la gent del seu entorn.. les coses no són blanques o negres... quantes mentides hauran sortit, falsos testimonis, exageracions... no ho vull ni pensar..
res, que espero que s'aclareixi tot plegat.. i que el recurs els sigui favorable..
millor no trobar-si..