Dedicat al suicida anònim

M'ho he pensat molt, un parell de dies per ser exactes, però finalment he decidit dedicar a aquest post als suicides i al seu entorn.
Sigui quin sigui el motiu, és sempre prou poderós...
La impotència de l'entorn i de qui troba el cos... és infinita...
Es podia haver fet alguna cosa per evitar-ho?
Abans d'ahir em va venir a buscar el meu germà per fer una excursió amb bici i al sortir de casa va topar amb tot un dispositiu policial. Tallaven el carrer al transit ja que un veí s'havia tirat des del balcó de casa seva. Esperaven el jutge de pau..
Al passar pel costat sense voler vaig veure la sabatilla i un tros de cama del pobre home. Vaig passar de llarg el més ràpid que vaig poder... com si hi hagués verí a l'aire...
No és el primer cop que topo amb un suicida, un cop vaig trobar un home que s'havia penjat... i es va muntar una història al voltant digna de la narrativa de Jesús Montcada; sobretot perquè en entrar en acció la benemèrita, hi havia algú relacionat amb la caserna de Mequinensa, vét aqui.
En segons quins entorns, sobretot si estan allunyats de la gran urbs, es fa crònica detallada dels suicidis i se n'expliquen detalls més o menys morbosos...
Quan treballava com a socorrista hi havia un home, de caràcter molt pessimista, que em venia a explicar la crònica de suicidis de la Creu Roja. A Capellades qui es vol suicidar ho fa tirant-se del Capelló. Em deia el meu cronista que no es salvava ningú. Bé, si, un cop van trobar una dona que s'agafava ben fort d'una figuera per no caure, es va repensar..
A vegades des d'una alçada important, com ara la torre Maphre.. pots sentir cert diguem-ne.. certa atracció pel buit.. qui pugués volar!!