la nit em confon... i la meva amiga és racista...

A petició popular faig aquest post, recollint la indignació una molt bona amiga meva i mirant de reflexionar sobre una anècdota que es va repetint quan anem de festa per la Plaça Reial de Barcelona... amb perill de no ser políticament correcte...
La qüestió és que entre els cocodrils, taurons i altres bestioletes que et vas traient de sobre al anar de festa, hi ha també els venedors de roses i els "negritus"..
Aquests personatges, se t'apropen per ballar o per oferir-te hatxis i si els fas una mica de cas ja no marxen. A més a més, quan declines la seva invitació a intimar.. et deixen caure allò de que no acceptes pel seu color... i que segurament ets racista... Quin morro!! segur que amb aquest xantatge cau més d'una, perquè queda fatal això de ser racista... doncs per mi aquest argument és del tot definitiu per rebutjar rotundament.
Hi ha qui diu que aquesta forma d'actuació va lligada amb un nivell cultural baix, però no hi estic d'acord, respon a la caradura del tipus en qüestió, però és força irritant. Només ho fan ells, cap altre persona et diu em rebutges perquè sóc blanc, o perquè porto ulleres o el que sigui..
Acabo de recordar que una vegada fa més de 10 anys em va dir el mateix un noi sud-africà, que per viatjar al meu costat i menjar-me l'orella va agafar la Hispano que para a tots els pobles, quan ell esperava la que va a Igualada. Era un d'aquests dies que no tens ganes de conversar amb ningú. Només vaig contestar amablement quan em va preguntar a quina hora sortia la propera Hispano, i ja havia begut oli, però jo no ho sabia... Estava tan tranquil·la al meu seient i quan em vaig adonar ja el tenia d'acompanyant. Em va preguntar si sabia anglès, i així, no només vaig haver de conversar quan no volia sinó que em vaig trobar parlant sobre poesia, literatura i temes erudits sense tenir-ne cap gana. Llavors, quan estava aprop de la meva parada va voler quedar per sopar, vaig declinar i vaig dir que no sopava amb desconeguts, i va anar insistint i insistint i va acabar dient la frase maleïda. "No vols sopar amb mi perquè sóc negre". Cagada!
El vaig tornar a veure uns anys més tard, sóc molt fisonomista, anava amb un cotxet i una Igualadina molt mona, va aconseguir el que volia, i em vaig alegrar per ell.

Tornant a l'altra nit, crec que vaig trobar una fórmula màgica per treure'm de sobre un espontani, i que no em digués la frase maleïda. La meva amiga no es va enfadar amb mi, per sort, però vaig aconseguir desviar l'atenció quan li vaig dir que jo havia de marxar perquè la meva amiga era racista. Va ser màgic, evidentment que no ho és de racista, així ho espero, que jo tinc l'ànima mestissa, però vaig deixar de ser el seu objectiu per encarar-se amb la meva amiga i increpar-la enèrgicament.
No ho faré més, t'ho "churo".