Retrobaments

18 d’octubre 2008


No és casual, o potser si.. trobar-te amb gent de la que fa moolt de temsp que no en tens notícies i comentar la jugada..
N'hi ha que sembla que totes li ponen, i és genial, hi ha d'altres que casi ploren, i que es lamenten..
La majoria estan acompanyats d'algun dels seus fills
També he trobat a qui no porta una vida convencional, se suposa que a una edat determinada toca fer unes coses determinades, i que si no les fas que estàs fora, o fins i tot que vols apartentar que ets més jove que el que ets.. hi ha gent amb la que et retrobes en un moment determinat i tornes a connectar de nou, perquè com fa 10 anys esteu en el mateix estat mental, però uns quants pasos més endavant del que estàvem. Igual hauríem de tornar als mateixos llocs. Ja ho proposaré.
No ho sé, penso que no és gens fàcil, m'agrada viure com visc, i de mirar de seguir com vaig fent. Perquè triar una opció és descartar-ne tota la resta.