Gent del Barri

14 de gener 2009

Com que Horta és com un poble, a casa sempre dèiem m'en vaig a Barcelona quan anàvem al centre i sempre era una odisea..., em costa una eternitat anar de casa a la parada del metro, o del bicing.. perque em vaig trobant veins i veïnes del barri a qui saludar i xerrar..
Anys enrera si em coneixien era pels meus avis o pels meus pares, perquè no parava gaire pel barri, ja que al haver poques escoles anava a cole al barri del costat. Primer a la Vall d'Hebron i després a Montbau.
Però tan és si matino com si no, trobo sempre ganxo.. un comenta que si fa fred, l'altre que si que pot fer amb el gatet que només demana menjar.. jo vaig fent via, però esclar, si em trobo que el gos de la veïna vol festes, no puc passar de llarg... i els de la fruiteria que són tan escandalosos:
-Adiós cariño!!
I jo vermella com un tomàquet... intentava passar d'esquillentes...
Fa uns quants anys, un dia anava pensant que ningú em coneixia al barri quan de sobte, em vaig creuar amb una noia que te una mica de disminució que em va reconéixer i em va dir:
-Matalassera!!
I va sortir corrents amb la mare renyant-la, com si hagués fet una trapelleria..
Ostres! em vaig emocionar i tot, que recordessin el meu avi, matalasser, quan ja feia més de 15 anys que era mort...

1 comments:

procsilas ha dit...

és un d'aquells moments màgics que ens té reservats l'atzar