divendres fred, gelat..

caminant pel centre m'ha enganxat un xàfec històric..i saciat el meu impuls consumista. (una botiga que tancava feia el 50%, ai la crisi) m'he parat a fer un tallat i la crítica de la Vanguardia m'ha fer sortir corrents casi per anar a veure "Déjame entrar"..al cinema més proper..era doblada (catxis.. però no sé Suec així que millor...)
Al cinema Alexandre hi he tingut sessió comentada..un pallús no havia apagat el mòbil i a sobre ha contestat no puedo hablar ahora.. ens hem girat tots...
Fan preu especial jubilats així que hi havia majoria gent gran, també han començat a comentar que els semblava la pel·li abans que s'acabés.. silenci siusplau!!
A la sala hi feia fred, no sé si era per estar en sintonia amb el que passava a la pantalla, que no parava de nevar i era majoritàriament de nit...
M'ha sorprés al sortir que fos de dia..
Contextualitzat el film...
Dir que m'ha xocat, és un film feliç i lluminós tot i la foscor i flueix tot i la contraposició dels nens protagonistes.
Es barreja realitat i ficció i m'encanta veure com normalitzen surrealismes..
M'agrada el tractament que fa del bullying i hi ha una serie de frases que diu ella, la nena vampir, que són genials:
-Deixa'm entrar! (i no és només que demani que li obri la finestra...)
-t'hi has de tornar, si els pegues més fort et deixaran estar.
-Tu i jo som iguals, però tu pots triar si mates als que et fan mal o no, jo no puc, és part de la meva naturalesa.
Bé és part de la naturalesa del vampir matar si vol viure.. però també podria dedicar-se a atracar bancs de sang..