Quan per fi et pares a pensar una mica..
de fet millor no pensar..
tenir un encefalograma pla està bé..
anar fent, anar deixant-se portar per la corrent.. riu avall..
que si de cop hi volta veus que el que t'irrita més d'algú forma part de la teva forma de ser, torna a posar-se en marxa tota la maquinària.. i l'enemic a véncer no és fora..
tinc un anell amb una pedra que canvia de color.. però no és la llum.. s'ha tornat transparent.. com aigua..
esquerpa que fuig, surt corrents ara si pots.. tan és cap a on vagi..
em pregunto que faig malament, per què la veritat és que això és un dessastre..
Volia posar el video del tros de documental que vaig veure ahir.. una abuela que cantava una cançó.. triste borracha.. però no l'he trobat.. penjo aquest:
no way out!
04 de juny 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comments:
de vegades tots voldríem ser un captus (sí, sí, amb p) i passar amb una mica d'aigua i solet...
dashilge
jaja... amb p de punxes!!
m'ha nascut una rosa al pati.. pensava en si li havia de posar una campana de vidre com el Petit Príncep.
per cert, un dia m'expliques el significat de les teves signatures, fet?
és molt fàcil, és la paraula que em demana el teu blog per a publicar un post jeje les trobo genials
dredun
jajaja...
no ho hauria dit mai..
això fa el meu blog?
són paraules aleatòries?
comentes el meu blog perquè et demani la paraula oculta?
ets ben curiós!! una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada