I com qui no vol la cosa, han passat dos anys. L'atzar (segur?) ha volgut que m'hagi caigut a les mans un document o em recordava la data. 27 de novembre de 2006.
Dóna la casualitat que vaig acabar de fer trasllat just llavors, m'encanta traslladar-me de casa. I no sé perquè al ficar-me al llit, sense sopar, vaig tenir mal cos i em vaig posar a resar un parenostre..
Conduïa sola en el cotxe i sonava aquesta cançó...plorar i conduir, és possible.. ara sempre que l'escolto penso en aquell jove de 71 anys, que no tenia dos dits de front, que ens va deixar així, a la brava, com feia ell les coses.. encara sento dolor i ràbia... potser som més semblants del que em pensava.
La iaia deia:
Joseré?
i ell feia: què?
A comé!!
onomàstica...
26 de novembre 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comments:
I la cosa deu anar d'aniversaris, per que casualment, Ell, avui en faria 32.
ostres.. l'hivern és trist...
Publica un comentari a l'entrada