Collons com plou!!

Quina manera de ploure avui, i no fa pinta de parar...
Estava esperant per creuar el semàfor i m'ha passat, xaf! un ximple ha passat pel pas de vianants sense reduir.. m'ha ben dutxat!!
No té res a veure, però ara em ve de cara parlar d'una cosa que rumiava aquest matí... les notícies que degotegen, els diaris gratuïts sobretot, sobre gent que ha estat "sancionada", acomiadada o "pillada" pel Facebook... no entenc perquè es dóna tant de crédit al que es diu a la xarxa, es poden trucar fotografies, es pot mentir o dir les coses de manera provocadora, d'acord, ningú truca fotos d'ell mateix borratxo de festa.. o no es pot negar l'evidència de que si un ha dit que no va a treballar perquè no es troba bé i posa al FBK que no pot de mal de cap per la ressaca..
som impulsius, impúdics i compartim una quantitat d'informació personal a la xarxa que hauríem de pensar si el que comentem alegrement molesta a algú...
anyway.. no he trobat cap notícia que digui que han acomiadat algú per un twitter... igual és millor ser breu... i passar de llarg ràpidament..

ai, el cor...

Black Eyed Peas - Don't Phunk
Cargado por hushhush112

Black Eyed Peas - Don't Phunk

Water boys..

feia temps que no trobava algo tan raro...raro..
uns nois en una piscina que fan.. natació sincronitzada... a lo Gemma Mengual...

this is the sea...

Amb el cor encongit... molt petit

A vegades et cau a les mans algun llibre que et costa de llegir, que tot i que saps que és una història que acaba bé, ja que expliquen la seva història avui en dia i per tant van sobreviure.. No sé si és el to emotiu en el que està escrit, l'Assumpta Montanyà no fa literatura, fa no-ficció.
L'he llegit amb el cor encongit, en un puny, m'ha costat unes quantes setmanes i l'he llegit amb llàgrimes rodant galta avall..
Tristor i indignació.. per les històries dels camps de concentració contruïts a la platja.
Vaig anar al teatre a veure l'adaptació que n'han fet, l'actriu era tan magnètica que em vaig oblidar de que es projectaven imatges a la pantalla al seu darrera... un muntatge senzill.. amb atrezzo que segur que podria trobar a casa. Una màquina de cosir Singer.. quins records..l'hauria de recuperar.. el soroll del pedal m'encanta..
A casa sempre es parlava de l'August Adell, era un germà del meu avi que va fugir a França acabada la Guerra per por a ser denunciat.. no vam saber que havia estat d'ell fins que va morir el meu avi que el seu mig germà petit va començar a venir a dinar a casa un cop per setmana. Va estar molt bé, perquè ens explicava coses de l'avi i dels seus pares; el meu besavi (què va anar a Cuba) i la tia Puri (madrastra del meu avi) Total, que un dia ens va dir que l'August va estar primer en un camp a França i que va acabar morint a Manhausen a la càmara de gas.
Algun cop al comentar-ho m'han preguntat si som jueus, i ara...hi ha llistats llarguissims de gent no jueva que també va ser confinada en camps i exterminada..
Mirant l'obra vaig pensar que seria bonic, que l'August no hagués fugit sol, i que en algun lloc hi hagués cosins, i que potser algun d'ells hagués nascut a la maternitat d'Elna..

Recordant Madrid

Ara fa cinc anys d'això.. però per aquestes dates el meu pensament hi torna..
Era el meu quart dia de feina, i em va trucar una amiga per saber si estava bé.. eren dos quarts de nou així que acabava de passar.. poca gent sabia que jo era a Madrid.. havia anat tot tan ràpid...
El que vam viure tots aquells dies no s'esborra fàcilment..
Jo no hi era al tren, per la meva mania d'anar en cotxe als llocs.. vivia aprop d'Alcalá de Henares, però em movia amb el meu cotxe.
Recordo que la ciutat estava buïda, com si hi hagués toque de queda..per deixar pas a les ambulàncies...
I que ningú em creia quan els deia que no era ETA.. això també.. i el rebuig salvatge a tots els islàmics després.. incomprensible per mi... tot un mon apart..
He triat aquesta canço i acabo de descobrir que tracta del 11M, no en tenia ni idea... m'agrada molt.. sempre m'ha agradat

I said, are you gonna be my girl...

Jet "Are You Gonna Be My Girl"

Millor no dir res, i deixar-se sacsejar per la música... saltar, ballar, desfassar...
sorprendre's, trobar-ho tot inquietant, desconcertant...
on és la festa?
Necessito una mica de rock!! ja!!
Perdona noi, però crec que has anat a topar amb l'única persona que no ha vingut aqui a lligar...
No, no sóc italiana, ni brasilera... i no fumo!!
(ciéncia ficció, ja t'ho dic ara...)

I am Sasha...

Fa uns mesos vaig trobar una gateta i la vaig recollir.. la vaig tenir a casa cinc minuts, ja que la primera persona a qui la vaig oferir va acceptar..millor, la Gatxan no l'hauria volgut de cap de les maneres i hi hagués hagut raons..
Els nens de la veïna li han posat Sasha, com el nou àlies de la Beyoncé..
L'altre dia un amic em va enviar un vídeo de la Beyoncé, una forma de missatge com un altre... Em veu amb bons ulls, sort tenir amics així... bàsicament em deia que deixés de fer spinning i em passés a l'aeróbic.. en el video estava "Gourgeous" com sempre.. a mi m'agrada més aquest i per això l'he posat: If i were a boy...
Tornant a la gateta... aquest cap de setmana l'he tingut al pati!! no s'enrecorda de mi, els gats són així, però està ampliant territori... així que ara tinc una gata a dins i una a fora..
No pot acabar bé això...
Hi haurà una batalla...
pel territori..
I jo em pregunto, que té casa meva que agrada tant als gats...

malson

Dido - Thank You
Cargado por rvdgu2006

A vegades penso que passaria si l'Ajuntament decidís de obrir el carrer, tal com tenia planificat des de fa tants anys...no sé si sabria sortir només amb el paraigües...

my house in the middle of the street

Si, això és el que és casa meva... una casa enmig del carrer, del carrer que voldrien obrir per fer d'horta un lloc més urbà... des de que es va unir Horta amb Barcelona.. o sigui, fa 100 anys o així...
Porto dos anys intentant fer-me meva aquesta casa, massa gran pel meu gust.. i amb massa coses per fer..
el Pati és la selva.. hi creix tot, hi viu tot.. plantes i bestioles...
La casa és gran, de fet ahir comentava la dificultat de fer totes les coses, lo esgotador que arriba a ser fer dissabte.. però ho haig de fer.
Perquè hi ha qui diu que un es fa seu el que neteja, com aquelles dones que fregaven la vorera de davant del seu portal... el seu trosset de vorera..
Al matí quan em llevi, cada dia una mica... i la casa acabarà essent cosa meva...

nit jarocha

Quan vaig rebre la invitació a la festa d'aniversari d'ahir a la nit vaig saber de seguida que no tenia ni idea del que era i del que hi trobaria i que per tant hi havia d'anar.
Són bessones, les conec fa una colla d'anys sobretot a una d'elles, la que ha fet les amèriques..
La meva resposta va ser immediata, que hi anava, i que la majoria de les coses que deien que hi hauria a la festa no les havia sentit mai a dir abans.
La trifulca va ser arribar-hi!! el metro es va aturar a Sagrada Família i no es movia...jo havia d'anar a Gràcia.. em vaig baixar i vaig anar amb bicing...vaig tenir sort
A la festa hi havia un munt de gent... i no paraven d'arribar... estàvem com sardines.. hi havia guacamole impressionant i flijoles.. i rom com no..
Vam tenir l'actuació d'un jarocho, i el terra tremolava quan es van posar a ballar fandangos...
Gent interessant i diversa previament coneixia a quatre persones... gent de procedències diverses...
Realment no coneixem res del mon.. si pugués viatjar més...